LA MÚSICA EXPLICADA A UN EXTRATERRESTRE
Dissabte 8 de juny a les18h
C. Diputació, 231
| Metro: L1 (Universitat) | ||
| Bus: 7, 9, 14, 16, 17, 24, 41, 50, 54, 55, 56, 58, 59, 62, 63, 64, 66, 67, 68 i 141 |
| L’Escola de Música Casp | ||
| L’Escola de Música Casp és una escola de música autoritzada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, creada l’any 2005 sota l’empara del Col·legi Casp i la Fundació Jesuïtes Educació. A l’EMC creiem que la música és un element indispensable a l’hora de garantir el desenvolupament integral de la persona. Per això, a través d’un enfocament alhora rigorós i lúdic, treballem amb il·lusió perquè els nostres alumnes (tant adults com infants) trobin en la música un vehicle d’expressió que possibiliti al màxim el desplegament de les seves capacitats socials, artístiques, intel·lectuals i afectives. A través del cant coral, de les agrupacions instrumentals, de les classes d’instruments, del llenguatge musical, de la música de cambra, etc., i amb un claustre de professors que combina experiència i joventut i dinamisme i compromís, vetllem perquè cada dia més persones puguin aprendre a gaudir del fet de fer música. |
| Seminari Conciliar de Barcelona | ||
| 1879-1882 Elies Rogent. El projecte arquitectònic de l’edifici actual va ser realitzat per l’arquitecte Elies Rogent, presenta una organització en planta en creu amb quatre patis interns i capella al centre. En l’edifici els seminaristes hi van començar a viure l’any 1882, però no va ser inaugurat oficialment fins al 4 de desembre de 1904.En la Setmana Tràgica de 1909 el Seminari va ser assaltat i incendiat en part. Durant la guerra civil, l’edifici del Seminari, saquejat, va tenir diferents utilitats: seu de la Universitat Popular de les Joventuts Llibertàries, alberg de refugiats de guerra, camp de presoners, hospital, i residència per als presos de diversos camps de treball de Barcelona.Un cop acabada la Guerra, però, ràpidament fou restaurat i els seminaristes s’hi tornaren a instal·lar. A partir de l’any 1970, els seminaristes van anar a viure en residències de diferents barris de Barcelona, quedant en l’edifici del carrer de la Diputació només les institucions acadèmiques. L’any 1984, es va iniciar un procés de rehabilitació per adequar-lo als nostres dies i acollir a la comunitat de seminaristes que, amb els seus formadors, s’hi instal·là de nou en la seva totalitat l’any 1999. |