Seu Vella – Canonja – 2022
Acordiem-nos: els acordions en concert
Divendres 10 de juny a les 19h
Turó de la Seu Vella
|
Escola d’Acordió de Lleida |
||
|
L’ESCOLA D’ACORDIÓ DE LLEIDA comença la seva trajectòria pedagògica i musical als anys vuitanta, essent la primera escola de música de Lleida en l’ensenyament de l’acordió. La seva activitat pedagògica i musical ha estat intensa. L’Escola d’Acordió de Lleida ha estat pionera a Catalunya en l’ensenyament de l’acordió cromàtic de botons a través de l’organització de diferents cursos, i de l’organització del concurs musical Sant Anastasi. Els alumnes més petits comencen el seu apropament al món de l’acordió a partir dels 3 anys a través d’activitats lúdiques i creatives, aprenentatge que es completarà amb l’estudi acadèmic, concerts i participació en diferents concursos en els quals han obtingut diferents premis. |
||
|
Seu Vella |
||
|
En un lloc realment privilegiat i al bell mig de la ciutat de Lleida, s’alça el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella. Diferents edificis el configuren: la Seu Vella o catedral antiga, el Castell del Rei/Suda, la fortificació militar que envolta tot el turó i diverses restes arqueològiques que ens ajuden a entendre el present. El joc de volums i perfils que generen són un compendi de la història de Lleida i del turó en particular. La posició estratègica d’aquest tossal, enlairat en un paisatge de plana, ben comunicat en totes direccions i amb la proximitat del riu Segre, permeté des de l’antiguitat una ocupació ininterrompuda. La molt probable Iltirta ibèrica, la Ilerda romana i la Larida musulmana romanen sota el seu subsòl, així com l’excel·lent barri gòtic que s’hi anà gestant de forma majestuosa a l’època medieval. La Seu Vella i el Castell del Rei en són els testimonis més destacats. Les pèrdues irreparables i els usos indesitjables arribarien amb l’època moderna i els conflictes bèl·lics d’abast europeu, quan tot el turó fou arrasat i en el seu lloc es bastí, de forma progressiva, una fortificació militar. Els dos únics edificis no enderrocats, catedral i castell, foren transformats en tristes casernes militars, ús que malauradament es perllongaria fins a l’any 1948. S’iniciava llavors una lenta i encoratjadora restauració, encara vigent. |