LA BANDA DE VIOLINS D’ANTIGA AL CLAUSTRE

Professors i estudiants del departament d’Antiga de l’Esmuc amb instruments originals.

Duos, trios i quartets per violins i violes del Barroc alemany i francés.

Obres de Telemann, Leclair, Guillemain, Boismortier i Fux.

 Foto formacions

                                                                                                                         

Dissabte 13 de juny a les 18h.

C. Monestir, 9

Bus: 22, 34, 64, 68, 75 i 130

Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)
 
L’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) és l’únic centre oficial d’iniciativa pública que imparteix a Catalunya el Títol Superior de Música, en el marc de la nova ordenació dels ensenyaments artístics i la seva inserció en l’Espai Europeu de l’Educació Superior.La voluntat de l’Escola és reflectir la diversitat del panorama musical actual, entenent la música com un fenomen que té una dimensió i una funció professional i social molt important. Per això, la realitat que ens envolta, la demanda i les possibilitats laborals que s’ofereixen als músics són aspectes que cal tenir molt en compte en el desenvolupament d’un projecte que està al servei dels futurs professionals de la música i també del conjunt de la societat.El centre té una capacitat màxima d’uns 600 alumnes amb matrícula oficial del Títol Superior de Música, i imparteix les especialitats de: Composició, Direcció, Música clàssica i contemporània, Jazz i Música moderna, Música antiga, Música tradicional, Musicologia, Pedagogia i Sonologia.

Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Segle XIV A finals del 1327 la reina Elisenda de Montcada, esposa de Jaume II, va quedar vídua i es va retirar al monestir que havia fundat, on hi tenia una residència privada o palau. Va morir al monestir anys després, el 1364, on va ser sepultada. La comunitat ja arribava llavors a quaranta membres. La reina havia atorgat testament a favor del monestir, cosa que va consolidar la seva bona posició econòmica.
Joia del gòtic català, va ser construït gairebé tot en 13 mesos i ha patit poques modificacions: això li dóna una unitat d’estil difícil de trobar en altres edificis similars. Té un important valor afegit: el conjunt ha estat utilitzat per la comunitat de les clarisses des de la seva fundació a l’any 1326 i fins l’any 1983, quan es va obrir al públic.
Gràcies a aquest ús ininterromput, avui podem atansar-nos a la vida d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrent els seus espais més quotidians: el Dormidor, el Refetor, la Sala Capitular, l’Abadia i les cel·les de dia. El Museu-Monestir conté nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles, i que permet conèixer la seva vida diària i el paper del monacat femení.