Puigcerdà – 2021

Concert Simfònic EMMIF Puigcerdà

Grups Cor: 1r curs, 2n curs, 2n cicle. Orquestres: Elemental i Professional, Combo, Combo de vent, Conjunt de guitarres, Conjunt de d’acordions.

Dissabte 12 de juny a les 17:30h

Parc Schierberk
Puigcerdà

Escola Municipal de Música Issi Fabra

L’escola es va fundar l’any 1988. El 21 de juny de 1992, amb motiu del Dia Mundial de la Música i el Festival de fi de curs de l’escola, es va fer un homenatge al mestre i compositor Issi Fabra, fill de la Vila de Puigcerdà i per la qual cosa l’escola porta el seu nom.

Des de l’any 1998 està reconeguda pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb el codi 17007749.


Estany de Puigcerdà (Parc Shierbeck)
*L’ESTANY*
El primer document conservat que en parla data del 2 de desembre de 1260, quan el paborde de Sant Miquel de Cuixà (monestir propietari del pla de Rigolisa durant segles) cedí un terreny que es trobava al seu costat. Alimentat per la sèquia, ha estat el gran subministrador d’aigua destinada a usos domèstics com són el regadiu, la neteja de recs i clavegueres i per fer front als incendis, tasques algunes de les quals avui dia encara acompleix. També es feien altres aprofitaments que, normalment, eren arrendats com l’extracció del glaç que, tallat en blocs rectangulars, s’emmagatzemava al pou de la neu o del glaç situat a prop seu i construït el 1642. El llot s’aprofitava com a fertilitzant i la sorra per a la construcció. Al s. XVIII es pescaven truites, barbs, bagres i anguiles i, posteriorment, s’introduïren el gardí, el barb roig, la carpa, el gobi i la truita comuna. L’arrendador dels aprofitaments havia de complir els requisits econòmics però també d’altres que van anar variant amb els segles, com la conservació dels arbres, les obres de manteniment, la vigilància de la pesca furtiva, la neteja i la venda del peix en subhasta pública així com el fet de tenir sempre una barca a disposició de l’Ajuntament. Una tasca que sempre preocupà molt, per tal d’evitar possibles malalties contagioses entre la població, fou la de la seva neteja, en especial durant els s. XVIII i XIX. Les neteges millor documentades són les dels anys 1806, 1885, 1927, 1933, 1984 i 1992. A partir de les darreries del s. XIX es va dur a terme un nou tipus d’explotació: la recreativa, lligada a l’incipient turisme estival. Cal esmentar que el primer partit d’hoquei sobre gel fet a Puigcerdà tingué lloc damunt l’estany l’any 1956. La seva actual fesomia és el resultat d’una reforma iniciada el 1991 i finalitzada a finals de la dècada. Amb aquesta reforma, el seu perímetre passà de ser un hexàgon irregular a tenir unes formes sinuoses; a més, se’n retirà la barana d’obra, es desplaçà l’illa del centre, es canvià la il·luminació i s’integraren nous elements arquitectònics, vegetals i de senyalització. Sembla que els cignes foren introduïts l’any 1928. Altres espècies d’aus que hom hi pot trobar són els ànecs («tirons» en la parla de la Cerdanya) i, molt ocasionalment, el bernat pescaire, el gavià argentat, la gavina vulgar o la polla d’aigua. I també podem observar esquirols saltant entre les branques dels arbres i les tanques vegetals. En el seu marc s’hi celebra una festa centenària (presidida per la Vella de l’Estany) que té el seu origen en la Fiesta Nocturna a la Veneciana celebrada pels pioners de l’estiueig a Cerdanya.