Palau Robert – 2024
Concert de Primavera
Diumenge 9 de juny al 10.45h.
Pg. de Gràcia, 107, L’Eixample
BARCELONA
| FGC: ES, S1, S2, S5, S5S, S6, S7, L6, S7T | ||
| Bus: 27, 68, V11, V13 |
| L’Escola de Música de Gràcia | ||
| A l’Escola portem més de 25 anys formant centenars d’alumnes amb un metodologia que es basa en la pràctica, el rigor, la coherència i la il•lusió. Oferim un programa flexible, que s’adapta a les necessitats particulars de cada alumne: estudis musicals de qualitat, que afavoreixen el pas dels alumnes amb més capacitats al conservatori. Desenes d’alumnes de totes les especialitats han optat a titulació Professional i Superior. Som un centre de referència al barri de Gràcia i a la ciutat de Barcelona, de manera que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya avala la nostra tasca amb el seu registre d’autorització. |
Palau Robert
1903- Henry Grandpierre i Joan Martorell i Montells.El conegut financer Robert Robert i Surís (Barcelona 1851-Torroella de Montgrí 1929) va adquirir els xalets d’en Salamanca, a l’incipient cantonada del passeig de Gràcia amb la Diagonal, i els va enderrocar per construir-hi la seva residència familiar, en aquells moments la ciutat de Barcelona es trobava en un moment de grans transformacions. Un decret reial de 1859 havia aprovat el pla de reforma urbana i eixample d’ Ildefons Cerdà. Aviat, el passeig de Gràcia va esdevenir el sector preferit de la burgesia barcelonina. Gràcies a l’enderrocament de les muralles, el 1854, aquesta artèria urbana que unia la ciutat vella i l’antic municipi de Gràcia es convertia en un dels indrets d’esplai i de comerç més importants de la ciutat.El Palau Robert va projectar-se com a residència privada de l’aristòcrata gironí.
L’edifici, d’estil neoclàssic, i construït amb pedra de la muntanya del Montgrí, quedà enllestit el 1903. El jardí va ser dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva que, més endavant, va construir els de la plaça de Catalunya. Les palmeres provenen de l’Exposició Universal de 1888.El 1936, l’arquitecte Francesc de P. Nebot, per encàrrec del marquès de Robert, projectà un nou edifici en el mateix solar, anomenat “The Lido”, que havia de contenir un hotel, saló de festes, teatre, cabaret i frontó. L’operació no va prosperar i el novembre d’aquell mateix any el conseller primer Josep Tarradellas va convertir el Palau Robert en la seu del Departament de Cultura.Passa per diferents mans fins que la Generalitat de Catalunya, l’11 de maig de 1981, adquireix l’edifici, el jardí i les dependències annexes.