Palau Robert – 2022

Títol

Agrupacions

Dissabte 11 de juny a les 18h.

Psg. de Gràcia, 107

Metro: Diagonal (L3 i L5) / FGC: Provença
Bus: 6,7,15,16,17,20,22,24,28,33,34,39 i 45

A tota veu

A tota Veu és l’aula d’arts escèniques, situada entre els barris del Congrés i Vilapicina de Barcelona. Neix el 2021 de l’experiència i les ganes de fer arribar el teatre i la música a tothom. Es tracta d’un espai on divertir-se i aprendre a través del respecte, la socialització i la cooperació.

Oferim cursos de teatre musical per infants, joves i adults de totes les edats i també disciplines complementàries a aquesta pràctica teatral com ara veu, cant, bateria, cor, iniciació a la guitarra i al piano, llenguatge musical, sensibilització musical i interpretació.

La filosofia de l’espai A tota veu es basa en la certesa que tothom té art a dins i només cal trobar la manera d’expressar-lo. No volem deixar ningú enrere, som un espai per a tothom on trobar la veu de cadascú i poder dir la teva ben alt.

Palau Robert

1903- Henry Grandpierre i Joan Martorell i Montells.El conegut financer Robert Robert i Surís (Barcelona 1851-Torroella de Montgrí 1929) va adquirir els xalets d’en Salamanca, a l’incipient cantonada del passeig de Gràcia amb la Diagonal, i els va enderrocar per construir-hi la seva residència familiar, en aquells moments la ciutat de Barcelona es trobava en un moment de grans transformacions. Un decret reial de 1859 havia aprovat el pla de reforma urbana i eixample d’ Ildefons Cerdà. Aviat, el passeig de Gràcia va esdevenir el sector preferit de la burgesia barcelonina. Gràcies a l’enderrocament de les muralles, el 1854, aquesta artèria urbana que unia la ciutat vella i l’antic municipi de Gràcia es convertia en un dels indrets d’esplai i de comerç més importants de la ciutat.El Palau Robert va projectar-se com a residència privada de l’aristòcrata gironí. L’edifici, d’estil neoclàssic, i construït amb pedra de la muntanya del Montgrí, quedà enllestit el 1903. El jardí va ser dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva que, més endavant, va construir els de la plaça de Catalunya. Les palmeres provenen de l’Exposició Universal de 1888.El 1936, l’arquitecte Francesc de P. Nebot, per encàrrec del marquès de Robert, projectà un nou edifici en el mateix solar, anomenat “The Lido”, que havia de contenir un hotel, saló de festes, teatre, cabaret i frontó. L’operació no va prosperar i el novembre d’aquell mateix any el conseller primer Josep Tarradellas va convertir el Palau Robert en la seu del Departament de Cultura.Passa per diferents mans fins que la Generalitat de Catalunya, l’11 de maig de 1981, adquireix l’edifici, el jardí i les dependències annexes.