BUFA BEN FORT!!
Dissabte 11 de juny a les 18h.
Psg. de Gràcia, 107
| Metro: Diagonal (L3 i L5) / FGC: Provença | ||
| Bus: 6,7,15,16,17,20,22,24,28,33,34,39 i 45 |
| Escola Municipal de Música Eixample Joan Manuel Serrat | ||
| L’Escola de Música Municipal Eixample Joan Manuel Serrat respon a un model formatiu que té la intenció de posar a l’abast de grans i petits les eines per accedir a la pràctica musical. Amb un instrument o a través del cant, el treball gira a l’entorn de la pràctica musical individual i col•lectiva, potenciant l’aprenentatge en grup. És també un equipament cultural de la ciutat caracteritzat per ésser proper i participatiu. On cadascú pugui aprendre a tocar, a fer o gaudir de la música a la seva manera, tant des d’una vessant lúdica i cultural, o des d’una vessant dirigida a l’accés d’estudis professionalitzadors. L’escola també ofereix un cicle de concerts gratuïts, Dijous Concert, a 2/4 de 8 del vespre a la Sala d’Audicions. |
| Palau Robert | ||
| 1903- Henry Grandpierre i Joan Martorell i Montells.El conegut financer Robert Robert i Surís (Barcelona 1851-Torroella de Montgrí 1929) va adquirir els xalets d’en Salamanca, a l’incipient cantonada del passeig de Gràcia amb la Diagonal, i els va enderrocar per construir-hi la seva residència familiar, en aquells moments la ciutat de Barcelona es trobava en un moment de grans transformacions. Un decret reial de 1859 havia aprovat el pla de reforma urbana i eixample d’ Ildefons Cerdà. Aviat, el passeig de Gràcia va esdevenir el sector preferit de la burgesia barcelonina. Gràcies a l’enderrocament de les muralles, el 1854, aquesta artèria urbana que unia la ciutat vella i l’antic municipi de Gràcia es convertia en un dels indrets d’esplai i de comerç més importants de la ciutat.El Palau Robert va projectar-se com a residència privada de l’aristòcrata gironí. L’edifici, d’estil neoclàssic, i construït amb pedra de la muntanya del Montgrí, quedà enllestit el 1903. El jardí va ser dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva que, més endavant, va construir els de la plaça de Catalunya. Les palmeres provenen de l’Exposició Universal de 1888.El 1936, l’arquitecte Francesc de P. Nebot, per encàrrec del marquès de Robert, projectà un nou edifici en el mateix solar, anomenat “The Lido”, que havia de contenir un hotel, saló de festes, teatre, cabaret i frontó. L’operació no va prosperar i el novembre d’aquell mateix any el conseller primer Josep Tarradellas va convertir el Palau Robert en la seu del Departament de Cultura.Passa per diferents mans fins que la Generalitat de Catalunya, l’11 de maig de 1981, adquireix l’edifici, el jardí i les dependències annexes. |