Palau Robert – 2025
Concert de Primavera
Dissabte 14 de juny al 10.45h.
Pg. de Gràcia, 107, L’Eixample
BARCELONA
| FGC: ES, S1, S2, S5, S5S, S6, S7, L6, S7T | ||
| Bus: 27, 68, V11, V13 |
| Escola de Música de l’Orfeó Gracienc | ||
| L’Escola de Música de l’Orfeó Gracienc neix dins del marc d’aquesta entitat centenària per conduir i ampliar la demanda de formació musical dels seus cantaires. Creada formalment l’any 1975 pel mestre Pérez i Simó ha estat sempre una escola reconeguda pel Ministeri d’Educació i actualment, per la Generalitat de Catalunya. La nostra metodologia innovadora, basada en la creació, permet aprendre música globalment respectant tots els ritmes d’aprenentatge. Per això, ensenyem música a persones de totes les edats i condicions. Oferim formació musical per tal d’accedir a ensenyaments professionals i superiors i també a qui vulgui gaudir de la música a qualsevol nivell. Des d’un ensenyament fonamentat en l’alumne i la seva capacitat creativa, l’escola ofereix diferents itineraris formatius (coral, instrumental i personalitzat) a través dels quals tothom pot aprendre i, sobretot, gaudir de la música. |
Palau Robert
1903- Henry Grandpierre i Joan Martorell i Montells.El conegut financer Robert Robert i Surís (Barcelona 1851-Torroella de Montgrí 1929) va adquirir els xalets d’en Salamanca, a l’incipient cantonada del passeig de Gràcia amb la Diagonal, i els va enderrocar per construir-hi la seva residència familiar, en aquells moments la ciutat de Barcelona es trobava en un moment de grans transformacions. Un decret reial de 1859 havia aprovat el pla de reforma urbana i eixample d’ Ildefons Cerdà. Aviat, el passeig de Gràcia va esdevenir el sector preferit de la burgesia barcelonina. Gràcies a l’enderrocament de les muralles, el 1854, aquesta artèria urbana que unia la ciutat vella i l’antic municipi de Gràcia es convertia en un dels indrets d’esplai i de comerç més importants de la ciutat.El Palau Robert va projectar-se com a residència privada de l’aristòcrata gironí.
L’edifici, d’estil neoclàssic, i construït amb pedra de la muntanya del Montgrí, quedà enllestit el 1903. El jardí va ser dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva que, més endavant, va construir els de la plaça de Catalunya. Les palmeres provenen de l’Exposició Universal de 1888.El 1936, l’arquitecte Francesc de P. Nebot, per encàrrec del marquès de Robert, projectà un nou edifici en el mateix solar, anomenat “The Lido”, que havia de contenir un hotel, saló de festes, teatre, cabaret i frontó. L’operació no va prosperar i el novembre d’aquell mateix any el conseller primer Josep Tarradellas va convertir el Palau Robert en la seu del Departament de Cultura.Passa per diferents mans fins que la Generalitat de Catalunya, l’11 de maig de 1981, adquireix l’edifici, el jardí i les dependències annexes.